|
Carolina Martí, geògrafa de la UdG, va rebutjar ahir que els desastres urbanístics de la Costa Brava siguin responsabilitat de l´etapa franquista, responsasibilitzant els actuals polítics de continuar amb el mateix ritme -quan no augmentant-lo- de construcció. A més, Martí va desmuntar els tòpics de la casualitat dels incendis forestals prop del litoral, atrribuint-lo en bona part precisament a aquest desenfrenament immobiliari.
La geògrafa de la UdG va ser contundent a dir «és absolutament mentida el que es diu que la situació de la Costa Brava la van causar els anys del desarrollisme o del tardofranquisme». Tot i que el canvi paisatgístic va ser molt més gran en els anys 60 i 70, ja que es partia d´un territori completament verge, i només posar-hi una o 10 cases ja era una gran transformació «el ritme de creixement des d´aleshores no ha fet res més que mantenir-se». Segons va explicar, és un efecte «molt perniciós», perquè partint d´un territori on no hi havia res, «l´urbanisme, la construcció, va ser molt benvingut pel que significava d´entrada de diners». Martí, de tota manera, no va estalviar crítiques i va remarcar que «allò que havia de ser una tendència inicial que s´havia de frenar, no s´ha frenat». Segons va explicar, en general en els municipis encara hi ha la mateixa idea de l´urbanisme de fa 40 anys. «Encara es construeix per alimentar econòmicament els municipis sense una gestió integral dels espais. Cadascú va a la seva i intenta aconseguir més espai urbanitzable per alimentar les arques municipals», es va lamentar.
La professora de la UdG va recordar que les transferències a la Generalitat es van traspassar el 1979. «Però del 80 fins ara què ha passat? Que el ritme de construcció s´ha mantingut», va dir. Per il·lustra-ho, va mostrar un gràfic on quedava clar el que havia construït cada població del litoral des de 1980 fins 2003. El dubtós rànquing l´encapçalen Roses i Blanes, amb més de 8.000 nous habitatges construïts, seguides de prop de Lloret, amb gairebé 7.500.
Risc d´incendis al litoral
La febre constructora ha provocat que a la zona litoral apenes hi hagi espai agrícula, «i ara entrem directament de l´espai urbanitzat al bosc». Tal com va ressaltar, «és molt arriscat tenir les cases enmig d´un bosc». El bosc passa a ser enjardinament d´aquestes urbanitzacions disperses. Carolina Martí va ser molt clara a afirmar que el gran nombre d´incendis que a l´estiu hi ha prop de la costa «no són casuals». Al fet que els boscos han deixat de ser treballats -per abandonament de ramaderia i de silvicultura- s´afegeix que ben a prop hi ha cases habitades «amb gent de fora, que té costums de ciutat, i realitzen les activitats que farien en un jardí». «Un jardí no s´encén, però un bosc té una biomassa molt inflamable», va alertar. |
