|
|
Les comarques gironines tenen uns setanta grups ecologistes i de defensa del territori
|
|
(Notícia d'Oriol Mas, publicada per Vilaweb el 23/06/07) |
|
|
|
L'impacte de les infraestructures, la construcció i la defensa d'espais naturals són els seus principals motius de fundació |
|
|
|
Una setantena de grups formen el mapa de les entitats ecologistes i de defensa del medi ambient i el territori de les comarques gironines. Des de les que protesten contra la construcció o el traçat de carreteres i altres infraestructures puntuals fins al rebuig al boom urbanístic, passant per associacions relacionades amb la defensa i la protecció d'espais naturals en perill, rius o espècies de flora i fauna. Tot aquest teixit associatiu, que majoritàriament s'ha mantingut al marge de partits polítics, ha anat creant des de ja fa molts anys una conscienciació ecologista al llarg de les comarques gironines, i ha aconseguit en determinats projectes una més que destacable mobilització popular, tot i que aquesta no sempre ha anat acompanyada de l'èxit en les reivindicacions. |
|
|
|
Les infraestructures són un dels principals motius de creació de les entitats, que volen evitar o intentar alleugerir l'impacte sobre el territori. La creació de la plataforma Salvem la Plana de Llofriu, amb la variant desdoblada de la C-66 en aquest nucli, és un dels últims exemples. El TGV –amb la Plataforma en Defensa del Territori que s'ha fet a Bàscara– i la línia de 400 kV –la plataforma No a la MAT s'ha fet present a tot el territori– en són altres exemples.
L'especulació urbanística és un altre focus a tenir en compte. Salvem l'Empordà és qui més està protestant en general per vetllar per un creixement sostenible, però també són importants entitats més locals, que s'oposen a projectes concrets, com ara Salvem Pedrinyà, a la Pera, SOS Lloret i Salvem Solius. De fet, la construcció està guanyant cada vegada més protagonisme en les lluites de les associacions.
Moltes d'aquestes entitats tenen l'ajuda i el suport d'altres grups de caire més transversal, i que centren les seves activitats més en la promoció i divulgació dels valors mediambientals del territori que representen, i vetllen també pel territori. Seria el cas de l'Associació de Naturalistes de Girona, SOS Empordanet, Limnos, al Pla de l'Estany i la Iaeden (Institució Altempordanesa per a la Defensa i l'Estudi de la Natura), una de les associacions ecologistes en actiu més veteranes en el mapa gironí.
Finalment, també són nombroses les associacions vinculades a espais naturals concrets, com ara els parcs naturals, que organitzen activitats de descoberta de la zona protegida. El transport, les pudors i la protecció d'animals són altres casos destacables. |
|
|
|
Entitats separades per comarques: |
|
|
|
ALT EMPORDÀ
- Amics de la Tortuga de l'Albera
- Associació d'Amics del Cap de Creus i dels Parcs d'Europa
- Iaeden (Institució Altempordanesa per a la Defensa i l'Estudi de la Natura)
- Associació Protectora d'Animals i Plantes de Figueres
- Salvem l'Empordà
- Associació d'Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
- Plataforma en Defensa del Territori
- Plataforma No a la MAT
- Grup d'Art i Treball de la Jonquera
- Associació d'Amics del Paratge de l'Albera
BAIX EMPORDÀ
- Ardenya, Patrimoni i Natura
- Arítjol
- Associació Ornitològica Baix Empordà
- SOS Empordanet
- Una Sola Terra
- Grup de Defensa del Montgrí i el Baix Ter
- Nereo
- Salvem Solius
- Col•lectiu ecologista de la vall de Calonge
- Plataforma Antiabocador de Cruïlles
- Gent del Ter
- Salvem Pedrinyà
- Plataforma Salvem la Plana de Llofriu
GARROTXA
- Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa
- Associació Mediambiental Biota
- Associació Seguiment Túnel de Bianya
- Ecofòrum Garrotxa
- Salvem les Valls
- Plataforma Antiautovia A-26
RIPOLLÈS
- Associació Centre d'Educació Ambiental Alt Ter-Pirineus Orientals
- Associació d'Amics de la Natura El Molladar, de Camprodon
- Plataforma Salvem la vall del Rigat
- Associació per a l'Estudi i la Millora dels Salmònids Aems-Rius amb vida |
|
GIRONÈS
- Ambea (Associació per la Conservació i l'Educació Ambiental Sense Fronteres)
- Associació de Naturalistes de Girona
- Associació Gironina Amics dels Animals
- Galanthus
- Més de Mil
- Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona
- Coordinadora d'Amics de les Gavarres
- Grup de Natura Sterna
- Marfull
- Rocamare Educació Ambiental-Associació
- La Llémena, Espai Natural
- Mou-te en bici
- Associació per la Promoció del Transport Públic
- Plataforma en Defensa de les Hortes i les Ribes del Ter
- Salvem Sarrià
- Vilanna-Bescanó Natura
- Amics de la Mar
- Coordinadora Antilínia Sentmenat-Bescanó
- Associació d'Amics dels Arbres i dels Ocells
PLA DE L'ESTANY
- Escola de Natura
- Limnos
- Fa Pudor
- Plataforma Ciutadana de Serinyà
LA SELVA
- ADEPAR, Associació Naturalista l'Ateneu
- Anglès Verd
- Associació Protectora d'Animals i Plantes de Tossa
- SOS Lloret
- Associació Natura al Montseny
- Associació Naturalista d'Arbúcies
- Centre d'Educació Ambiental Santa Marta
- Les Guilleries, associació de promoció i educació mediambiental
- Plataforma Salvem el Vilar i Sant Daniel de Tordera
- Planacuma (Plataforma per a la Defensa de la Cultura i la Natura de Maçanet de la Selva)
- Salvem Pinya de Rosa
- Salvem les Guilleries
- Amics de Tossa
- NIUS (Natura i Usos Sostenibles), d'Arbúcies
- Salvem el Pla de Vidreres |
|
|
|
|
|
Altres entitats vinculades a la natura i l'ecologisme |
|
|
|
La defensa o la promoció dels valors mediambientals no és patrimoni només de les entitats ecologistes. Per exemple, moltes associacions de veïns han tingut entre els seus objectius en moments determinats aconseguir que les administracions portessin a terme actuacions concretes de millora de l'entorn, o s'han adherit a manifestos promoguts per entitats ecologistes. Un altre cas són les protectores d'animals –n'hi ha, per exemple, a Olot, Girona i Palafrugell, entre moltes altres–, que tot i no ser estrictament de defensa del territori i del medi ambient, aconsegueixen un nombre gran de socis i fan una feina important sobretot en l'adopció i acollida d'animals de companyia abandonats, bàsicament gossos i gats. D'altra banda, els centres d'educació ambiental es dediquen a estudiar i divulgar els valors mediambientals del seu entorn més immediat, amb un vessant clarament pedagògic i adreçat en molts casos a alumnes de centres escolars. A més, editen fullets informatius, fan estudis i organitzen activitats, com ara passejades i exposicions per aconseguir el seu objectiu. Finalment, els centres i grups excursionistes són un altre element a tenir en compte en la preservació del patrimoni natural. Molts d'ells realitzen activitats que, a través sovint de caminades o esports com ara l'escalada i l'alpinisme, serveixen també per promocionar els valors paisatgístics i ecològics dels espais naturals. A més, també fan activitats de desbrossament i recuperació de patrimoni. |
|
|
|
|
|
Proliferació de «Salvem» |
|
|
|
Són moltes les entitats que es bategen amb el nom «Salvem», seguit de l'espai que es pretén defensar. L'origen d'aquesta nomenclatura l'hem d'anar a buscar el 1992, quan es va crear a Palamós el grup Salvem Castell per evitar la urbanització de tot aquest espai, que ara és protegit. El motiu d'aquest nom l'explica Rafel Bonillo, un dels fundadors: «Ens vam basar en una campanya que s'havia fet a Palamós als vuitanta, i que es deia Salvem s'Alguer, perquè les barraques de pescadors que hi ha fossin públiques.» Des de llavors, i gràcies sobretot a l'èxit que va tenir Salvem Castell i la seva repercussió mediàtica, s'han creat moltes entitats que utilitzen aquesta mateixa expressió, dins i fora de les comarques gironines. Salvem l'Empordà, Salvem Pinya de Rosa, a Blanes, o Salvem les Valls, a Bracons, han sigut altres dels casos més coneguts. Abans, els contraris a la variant de l'N-II a Girona per Sant Daniel ja havien utilitzat Salvem Sant Daniel com a eslògan però no com a nom de grup. |
|
|
|
|
|
Vint-i-cinc anys de defensa ambiental |
|
(Notícia d'Oriol Mas, publicada per Vilaweb el 23/06/07) |
|
|
|
L'Associació de Naturalistes de Girona ha passat de dedicar-se a la divulgació científica a redactar projectes de gestió ambiental |
|
|
|
De la divulgació als projectes de gestió ambiental, passant per la reivindicació. Aquestes són les línies mestres que ha seguit l'Associació de Naturalistes de Girona des de la seva fundació ara fa 25 anys. Els objectius inicials no tenien res a veure amb els d'ara: es tractava de divulgar, amb un caire més científic i universitari, tot allò referent al medi natural, sense una voluntat explícita de protecció.
FALTA DIVULGACIÓ
«Els anys 80 el que faltava era divulgació. Al principi la gent no entenia de què els parlaves, predicaves al desert», diu Lluís Vall-llosera, tresorer i soci des dels inicis. Aquesta primera etapa va desembocar, a finals dels 80, en una de més reivindicativa: «Va ser espontani, la gent es va anar conscienciant més en la lluita ambiental i de preservació del territori», explica Sergi Nuss, el portaveu.
En aquest punt van ser clau dues polèmiques: la defensa dels estanys de Sils i l'oposició a la variant de l'N-II a Girona per la vall de Sant Daniel. De fet, Sant Daniel s'ha convertit en l'emblema reivindicatiu de l'ANG, en allò que va catapultar l'entitat i que després s'ha repetit en tot el territori: «Les associacions ecologistes som expertes en el fracàs, però en canvi plantegem debats que serveixen per al futur», diu Nuss.
El concurs fotogràfic, l'organització el 1992 de les jornades de Naturalistes de Catalunya, l'ús d'energia solar a la seu de Sant Daniel i la campanya Paperassa han estat altres aspectes o moments destacats de l'associació, convertida en un planter tant de gent que ha acabat fent el salt en càrrecs importants com d'idees que la societat ha acabat fent-se seves. Actualment, el paper de l'entitat naturalista ja és un altre: generar propostes i estudis de caràcter més tècnic, fins i tot per a les institucions. També han canviat les reivindicacions, que ara són l'energia, els residus i la construcció, que esperen que, d'aquí a 25 anys ja no sigui un problema.
Vall-llosera ho resumeix: «La societat ha evolucionat molt, i ens hi hem d'adaptar. I l'ANG sempre s'ha sabut emmotllar a aquests canvis.» |
|
|
|
|
|
|
|
Per més informació, consulta
la pàgina de Vilaweb |
|
|