Més de divuit mil persones segons els organitzadors i dotze mil segons la policia s'han manifestat avui al migdia pel centre de Girona amb el lema 'Pel futur del territori, o ara o mai', en contra de la línia de molt alta tensió projectada pels governs espanyol i francès. Els col·lectius ol·lectius No a la MAT, l'Associació de Municipis MAT i Non à la THT han valorat molt positivament la participació a la protesta i Xavier Llorente, un dels portaveus de la organització, ha destacat que 'amb la protesta d'avui i la manifestació de Perpinyà ja han sortit al carrer més de trenta mil persones'.

Segons Llorente els ciutadans han respost molt bé a la convocatòria tot i el cansament de la llarga lluita contra la MAT i de les nombroses manifestacions que s'han fet. Ara, diu, és hora que els polítics, i sobretot Mario Monti, tinguin en compte les veus que s'oposen a la MAT i 'aturin el projecte per tornar-lo a començar fent les coses com cal, estudiant les necessitats reals i totes les alternatives possibles'. Segons Llorente, si ara no se'ls escolta és que 'la democràcia d'aquest país és molt malalta i ja podem plegar'.

Els manifestants volen pressionar els dos governs i el mitjancer europeu Mario Monti perquè els escoltin i aturin la construcció de la línia, que diuen que encara ningú els l'ha justificat. Les entitats convocants volen que la data d'avui marqui un punt d'inflexió en el calendari d'execució de la MAT, després de tres anys de campanyes contràries. A Perpinyà, més de 15.000 persones, inclòs el batlles de Perpinyà, Jean-Paul Alduy, i el president del Consell General, Christian Bourquin, van protagonitzar l'1 de març una manifestació que ja va marcar un abans i un després en el futur de la línia de 400.000 volts.

El ministre d'Ecologia francès proposa de fer-la passar per mar

L'estudiós de la MAT Moisès Jordi diu en una entrevista a VilaWeb TV que és factible d'enterrar la línia, i el setmanari L'Express especula que el ministre d'Ecologia francès, Jean-Louis Borloo, estudia la possibilitat de fer passar la línia pel mar. Tal com ja es fa entre França i la Gran Bretanya, veu factible de fer passar la línia pel mar i així ho proposarà a la resta de membres del govern, els municipis afectats i els col·lectius No a la MAT i Non à la THT, amb qui possiblement es reunirà dimarts, 1 d'abril.

Manca d'informació

La manca d'informació tècnica i de transparència a l'hora de discutir els possibles traçats i les alternatives d'execució és una de les principals causes que han motivat les protestes dels batlles dels municipis afectats i de les plataformes opositores. Actualment, l'únic tram del traçat encara no decidit és el que va de Figueres (Alt Empordà) a Baixàs (Rosselló). La decisió final d'aquest tram correspon als governs espanyol i francès i s'adoptarà, previsiblement, a final del mes de juny. Quant a la resta de trams del Principat, Moisès Jordi entén que, a hores d'ara, tan sols es pot discutir la conveniència de soterrar la línia o no.

L'informe del coordinador europeu, Mario Monti, tan sols proposa de colgar una part del tram que va de Figueres a Baixàs , però, per Moisès Jordi, això és tècnicament possible a tots els trams, fins i tot on les obres ja han començat. Aquesta alternativa 'augmenta els costos d'entrada, però no es pot saber quant, perquè no hi ha cap estudi que en faci el càlcul tenint en compte totes les variables'. Segons Jordi, aquesta opció, aparentment més cara, reduiria els costos de manteniment de la infrastructura, de manera que el projecte s'abaratiria amb el pas dels anys.

Model energètic

Sobre la necessitat, o no, d'una infrastructura d'aquesta envergadura, Jordi opina que 'la MAT no és indispensable per al país, però es pot entendre com una necessitat tenint en compte la situació actual'. Recorda que el model energètic del país és fràgil i que la demanda prevista d'energia és sempre creixent. Ara, 'si avui ens trobem en aquesta situació és perquè aquests últims anys no s'ha fet res per establir un model energètic més eficaç, amb energies més renovables i amb generadors més acostats als punts de consum'.